Crònica d’Hémisphères per al CRUC

Va un parell de setmanes em van demanar si podia redactar una breu crònica de la meva experiència al projecte Hémpisphères, a París. Aquesta crònica està publicada a la xarxa a la revista digital Pro Europe, editada pel CRUC (Coordinació Rural de Catalunya) Intentant superar la vergonya que em fan aquestes coses, la penjo aquí, i així us assabenteu, si us ve de gust, de què va el projecte:

PARTICIPACIÓ A HEMISPHÈRES, EL PROJECTE EUROPEU QUE PASSA A L’ACCIÓ

Sóc nascuda a ciutat. El meu contacte amb el món rural és escàs. Algun parent que hi viu, sortides esporàdiques amb l’escola per embrutar-nos una mica les mans i saber quina olor fa una granja i notícies a la televisió sobre pagesos que cremen tomàquets i tallen carreteres amb els tractors. Per això quan vaig saber que aquesta era precisament la temàtica de la primera formació del projecte Hemisphères vaig tenir dubtes sobre si jo era la persona més indicada per participar-hi. Un cop allà, vaig entendre que sí. Perquè jo, com tu, menjo cada dia, i el menjar que consumeixo prové d’algun lloc, oi?

El passat 5 d’abril, començava la primera formació del projecte. La temàtica escollida per engegar era la producció agrícola a nivell global, sota el títol “Què fa moure el teu cotxe? Quan el blat no alimenta la gent si no els cotxes”. La crisi alimentària mundial ja apareix als titulars dels mitjans de comunicació, i la gent es pregunta que com pot ser que la millora de les tècniques de producció agrícoles no hagin resolt el problema de la fam al món. Hemisphères volia debatre d’altres factors que també juguen un paper important en aquesta situació, com ara l’accés a la terra, el canvi climàtic, les desigualtats i diferències entre poble i ciutat, o els intermediaris en el procés de producció i distribució d’aliments. Amb aquest repte, vint joves de diferents països europeus ens veiem les cares per primer cop a la recepció del centre d’allotjament juvenil FIAP Jean Monet, al districte 14è de París. Davant nostre, tres intenses setmanes de convivència i aprenentatge.

La primera setmana: dos professors d’excepció

El projecte Hémisphères juga a trencar esquemes, i la formació teòrica no va ser una excepció. Lluny de la sovint actitud paternalista dels països del primer món, que sovint duen a terme accions i programes que no encaixen amb les necessitats reals dels seus destinataris, a Hemisphères canvien les tornes. Si volem entendre com les nostres dinàmiques i hàbits afecten els països del Tercer Món, què millor que els seus habitants ens ho expliquin en primera persona? Amb aquest objectiu, Ndiakhate Fall (d’UGPM, Union des groupements paysans de Méckhé) i Dianto Bachriadi (KPA, Konsorsium Pumbaruan Agraria) van agafar dos avions, l’un des del Senegal i l’altre des d’Indonèsia, per explicar-nos la situació que es viu als seus països pel que fa a l’agricultura, la indústria alimentària i el moviment camperol. En Fall és originari del Senegal, on viu actualment. Dedica mitja vida a treballar pel moviment pagès al seu país, i mitja vida a treballar la terra, juntament amb la seva família. Per si no fos poc, encara li queda alguna hora lliure per venir a Europa i col·laborar en la nostra formació. En Dianto és originari d’Indonèsia, i tot i que és d’origen urbà va apropar-se al moviment camperol als seus anys universitaris. Tot i que d’això ja en fa un temps, segueix reivindicant els drets dels pagesos del seu país amb l’energia del primer dia.

D’ells en vam aprendre moltes coses. Vam entendre perquè al Senegal la majoria dels productes del supermercat tenen uns preus inaccessibles per a la classe treballadora, vam veure com la cruenta història d’Indonèsia ha configurat la seva situació actual, vam recelar dels anomenats biocombustibles i del seu impacte en el medi ambient a llarg termini, vam constatar que els polítics sovint deixen molt que desitjar, siguin del país que siguin, i vam adonar-nos de la complexitat del sistema econòmic i productiu global, i de com aquesta complexitat juga a favor de les potències econòmiques i en contra dels ciutadans. Però, més important encara, vam tenir el privilegi de conèixer i compartir uns dies amb dues persones que lluiten incansablement i amb sentit de l’humor pels seus ideals, tot i les nombroses situacions adverses que els ha tocat, i els toca viure.

Per completar la nostra formació, d’altres organitzacions com ara La Via Campesina, la UNEP (United Nations Environment Programme, programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) o MINGA (Associació per a la promoció del comerç just), van presentar les seves activitats i ens van aconsellar i donar material informatiu per als nostres projectes.

Segona i tercera setmanes: eines i projectes a tort i a dret

En Fall i en Dianto van marxar, no sense abans recordar-nos que seria responsabilitat nostra transmetre tot allò que ells i d’altres formadors ens havien anat explicant als nostres països d’origen. En Dianto ens ho havia deixat ben clar des del principi: no li agradaven les formacions: li agradava passar a l’acció. Per això la segona setmana vam centrar-nos en la vessant més pràctica del projecte: com comunicar de manera eficaç i atractiva la informació que havíem obtingut durant la primera setmana. Per complir aquest objectiu, vam comptar amb la col·laboració de Frères des Hommes, l’entitat promotora del projecte Hemisphères, i de Matières Prises, una entitat que treballa en l’espai públic com a espai de debat i reflexió. Gràcies a ells vam poder aprendre i experimentar amb diverses tècniques de comunicació, vam aprendre a emprar la xarxa com a eina de treball en grup i també de difusió, vam elaborar documents per a difondre les nostres activitats, i un llarg etcètera. Mica en mica, les primeres idees per als projectes anaven apareixent i prenent forma. Accions als camps de treball internacionals, activitats per realitzar amb família, exposicions fotogràfiques o audiovisuals, cine-fòrums, obres de teatre, tallers amb infants… La formació rebuda anava produint els seus fruits. Hemisphères estava definitivament en marxa.

Les tres setmanes arribaven a la seva fi. Els vint joves desconeguts del principi ens havíem transformat en un grup cohesionat, ben avingut i molt rialler. L’ajuda mútua va ser clau per la creació dels projectes, però sobretot per mantenir l’energia durant tres setmanes intenses en molts sentits. Com és habitual en aquests casos, a part d’omplir les motxilles d’apunts i documents sobre agricultura i sostenibilitat, vam omplir les agendes d’adreces i telèfons, i les nostres càmeres de cares que ja no ho seran mai més, de desconegudes. Esperem que per vosaltres tampoc no ho siguin. Volem complir la nostra paraula, i seguirem treballant en els nostres projectes. Potser un dia, sense saber-ho, veieu que al costat de casa vostra un dels participants d’Hempishères està realitzant l’esdeveniment que ha nascut durant aquestes tres setmanes a París. Tan se val si viviu en un poble o, com jo, sou de ciutat. No dubteu a participar-hi! Mai no és tard per aprendre alguna cosa nova.

Per saber-ne més…

Projecte Hémisphères
Bloc d’Hémisphères
Matières Prises (en francès)

Si voleu llegir l’original, ho podeu fer en català, castellà i anglès. Ara estem preparant una pàgina wiki sobre el projecte Hémisphères a Catalunya, així que, si el tema us interessa, en un parell de mesos segurament haurem publicat més cosetes. A més, a l’estiu probablement durem a terme les primeres accions. Com explico més a munt, l’objectiu d’aquesta formació és multiplicar-ne l’efecte a la tornada, i en això estem treballant.