Picant la porta de l’empresa

Aquesta tarda i la d’ahir he assistit a les dues primeres sessions del curs organitzat per Avalon de Recerca de finançament per a organitzacions de Cooperació i Desenvolupament. Aquesta primera part del curs se centrava en l’anomenat fundraising o captació de fons privats. La meva (limitada) experiència tan laboral com en l’àmbit de les ONGs sempre ha estat vinculada a l’àmbit públic, així que la idea de demanar fons a l’empresa privada per a projectes sense ànim de lucre em semblava, inevitablement, estranya.

La formació estava a càrrec de Jordi Gusi, una d’aquestes persones que, misteriosament, estudien Econòmiques a la UB i fins i tot a ESADE sense deixar de participar activament en el món del voluntariat. Sempre he pensat que aquestes figures són clau per fer que les ONGs toquin de peus a terra i coneguin a fons les dinàmiques del món econòmic real, per més que l’objectiu final sigui intentar canviar-les. Conèixer l’enemic sempre és un avantatge estratègic, diuen. En el seu cas, a més, n’hem après tant de la seva soltura i carisma com dels continguts del curs.

Les sis hores dedicades al fundraising s’han repartit en unes quatre de teòriques i un parell de més pràctiques, role-playing inclòs. De la teoria, i sense la intenció de fer un resum sobre el tema, m’agradaria destacar les següents idees:

• El teixit associatiu a Catalunya és dens. El nombre d’ONGs que néixen i créixen, es fan i es desfan, és alt. Això no és necessàriament negatiu, però significa també que el nombre de persones, idees, projectes i organitzacions que acudeixen a l’empresa privada a demanar fons és alt. Això, sumat a la poca idoneïtat de la situació econòmica mundial, fa que haguem d’acudir a demanar fons amb un projecte de qualitat si volem tenir possibilitats d’èxit.
• El 52% de ciutadans de l’estat espanyol mai no ha donat diners a una ONG, i mai no pensa fer-ho. Aquesta xifra és significativa, i les interpretacions que se’n poden donar, múltiples. Deixant de banda la lectura catastrofista sense negar que existeix, significa un 48% de la societat que encara resta per sensibilitzar i a la qual hem de convèncer: tot un repte per als més agosarats. També significa que cal aprofundir en els motius pels quals aquest 48% donat fins ara, i probablement fer una mica d’autocrítica. Perquè els mitjans de comunicació en poden tenir part de culpa, però no tota.
• Dues paraules clau: qualitat, i creativitat. Els projectes ben elaborats, presentats per persones que els coneixen a fons i que coneixen a la organització, es defensen més fàcilment que els projectes desendreçats, coixos i amb els comptes poc clars. Aquest fet, a més, es multiplica. Quan una ONG s’entrevista amb un empresari per presentar-li un projecte parla en nom propi, però també representa tot el sector. La credibilitat de tots està en joc. Per altra banda, el mercat amb i sense ànim de lucre està saturat, i aquell punt de creativitat que distingeix un projecte de tots els altres és bàsic per ser competitius.

El role-playing ha estat igualment constructiu. Ens hem organitzat en grups, simulant ser una ONG amb un projecte que acudia al sector privat per demanar finançament. El nostre objectiu era convèncer el formador, que es personificava a la velocitat d’un camaleó en diferents perfils d’empresari. D’aquesta manera hem pogut posar en pràctica els diferents consells rebuts sobre com presentar un projecte en una entrevista, i a més hem rigut una estona davant la incorruptible fortalesa de l’empresari en la defensa de la seva butxaca.

En definitiva, la formació arranca amb molt bona nota. Llàstima que l’última part ha hagut de ser cancel·lada per l’absència de la següent formadora. En tot cas, dijous i divendres de la setmana vinent assistiré a les dues sessions restants, veurem com segueixen. A més, dimecres i dijous al matí tinc un curs de Gestió de projectes (els cursos interessants sempre coincideixen en dates, no falla…) així que la setmana es presenta atapeïda. Tot sigui per seguir aprenent, i, mica en mica, anar veient de què va la películ·la en el sector de les entitats i les associacions.